Publicado en dBalears, el pasado 21 de febrero. Autor Tomeu Martí.
La Societat Catalana de Biologia, filial de l’Institut d'Estudis Catalans, va organitzar el dimecres 14 de febrer la conferència Dones i ciència. Història d’un greuge, a càrrec de Teresa Claramunt Vallespí, catedràtica d’ensenyament secundari en l’especialitat de biologia i geologia.
La conferenciant va denunciar el poc coneixement que tenen els estudiants de secundària de les dones científiques: «Només coneixen la Marie Curie, que s’ha convertit en una icona que serveix per a blanquejar l’omissió i ocultació de les dones científiques». Per a ella, hi ha raons històriques que han portat a aquesta situació: «La ciència ha estat feta per homes, moltes dones han estat considerades com a ajudants dels seus marits, pares o germans, quan, en realitat, feien tasques tan importants com ells. També tenien prohibit l’accés a la ciència oficial i es donava per fet que no accedirien als estudis». Són només algunes de les raons que va esgrimir durant la xerrada, que també va servir per a reivindicar alguns noms que no surten en els llibres de text. Va citar, per exemple, Maria la Jueva, que va viure durant el segle I dC, inventora de la tècnica del bany maria: «Tothom l’hauria de conèixer, era una gran alquimista».
Claramunt va fer un repàs per la història de les dones a la ciència, des del Neolític: «Eren ja sanadores, tenien cert poder, perquè entraven a les cases dels malalts, tractaven molta gent, les respectaven. Això va durar fins al segle X, quan es va crear la Universitat. Els homes van decidir que les dones no hi tindrien accés. Van descriure les sanadores com a bruixes i les van perseguir i cremar».
També va parlar dels convents, que es van convertir en espais de llibertat per a les dones: «Així va ser, per exemple, per a l’abadessa alemanya Hildegarda de Bingen (1098-1179), compositora, escriptora, filòsofa i científica».
Després de l’edat mitjana, va explicar la ponent, van aparèixer algunes opcions per a les dones que volien fer ciència: «Podien estudiar plantes i animals, sense experimentació. És el cas de Maria Sibylla Merian (1647-1717), que va descriure la metamorfosi de les papallones».
Mereixen un capítol a part les dones que van haver de vestir-se d’home per exercir la medicina. James M. Stuart o Henriette Faver Caven en són dos casos.
La conferència es va tancar amb referències a científiques més contemporànies reconegudes, com Lynn Margulis (1938-2011), però que han hagut de treballar i continuen enfrontant-se als prejudicis i la desigualtat de tracte.
No hay comentarios:
Publicar un comentario